TotArt col·lectiva'07 (video)

Ja està disponible el reportatge de l'exposició a PicanyaTV.

enllaç directe

TotArt col·lectiva'07 (II)

Els següents comentaris són els que apareixen en el catàleg, on els artistes fan una explicació de la seua obra:

Jacobo Muñoz Duato
La ciutat es construix igual que canvien els nostres costums, desenvolupament urbà que deriva en transformació humana, imatge d'una ciutat que transforma a un ritme estèril i apàtic, caixes de cartró que simulen aquest procés i imatges projectades que pensen una ciutat diferent; pas a pas convertit en personatges de ficció d'una ciutat imaginaria.


Juan Pérez Guarner
L'interés que susciten certs espais en estat d'abandonament i en constant transformació, el que acostumen a anomenar els afores, són llocs intermedis on l'urbanisme improvisat determina en gran part la seua estètica. Així mateix, és possible observar com ha anat canviant la consideració visual de la ciutat i com des de la meitat del segle XX els artistes han apostat per altres cànons estètics, on lo banal, ordinari, industrial, serial cobra força fins al punt de crear una estètica de lo "lleig" que s'enfronta directament al rigor dels models clàssics.


Rubén Martínez i Riera
Del primer temps viscut a la ciutat neix aquesta serie, d'un diàleg; d'on finalment apareixeran de forma intuitiva un conjunt d'obres amb aquest nexe comú, que no és més que el fruit d'una troballa, d'una cultura, una forma, i una estructura, i que respon a unes necessitats de comunicació amb tot allò que m'envolta.



Iago Eireos
No és necessari viatjar molt lluny per a comprovar que la història ha estat marcada per les divisions artificials que l'home va construir a la geografia de tot el planeta, sense anar molt lluny, a tota la ciutat tenim exemples evidents de divisions humanes empredades.
L'objectiu per a perseguir es la caracterització de la figura humana atrapada en el seu propi context, entre barreres artificials creades pel propi home.
Sobre el mur, que de vegades es fingeix paviment, pati o carreró, afloren les marques d'una cultura feta de runes i de fragments que són sistemàticament aprofitats i reutilitzats per a generar nous fragments. Aquestes fotografies, són retrats de murs, parets desconxades, humitats a flor de cal, escletges, rasgadures, grafitis a penes esboçats, ornaments toscos. L'esperança de la matèria m'evoca al mur, però no un mur tintat superficialment, sinó ferit per la flama, moldeat amb aristes violentes que crispen el color. I tot allò assolit sense arrebat.
Tot i ser fotografia i sols fotografia, apareix envoltat d'un aurea poètica. La càmera,servera, no és monocorde, sinó abundant en matisos, extranys i misteriosos que fan palpitar les extenses taques de color. M'interessa la platicitat del mur, mostrar la meua visió independentment de compleixitat i plantejar un punt de vista senzill on allò únic que incorpore, són plans ja construïts com a signe d'empremta. La immersió personal en fragments de murs o façanes arruinades, m'aproxima a una sèrie de signes recorrents, evocacions de mosàics ritmics d'una topografia sepultada, que roman al meu record d'una forma simbòlica com si la seua natura i origen escapasen del meu control conscient i afloraren des d'una realitat interna que opera des de imatges molt antigues mitjançant associacions incertes que prevaleixen com a sensacions.

TotArt col·lectiva'07

Aquest passat divendres s'inaugurà una nova edició del concurs TotArt, la col·lectiva ( us recorde que al febrer serà la individual). Els artistes sel·leccionats, Jacobo Muñoz, Rubén Martínez, Iago Eireos i Juan Pérez, gaudiren durant unes hores d'un protagonisme merescut, acompanyats d'amics i familiars.
A més, tingueren la visita de José Luis Pérez, crític d'art, comissari d'exposicions i membre del jurat, qui com a bon conversador, tingué l'oportunitat de coneixer-los cara a cara. Pintura ( Rubén ), fotografia ( Iago i Juan ) i instal·lació ( Jacobo), són les propostes que s'hi poden veure fins el diumenge 27.

una temporada acaba i altra comença

Aprofite que d'ací uns dies comença la nova temporada de la sala d'exposicions, per fer un petit resum de la temporada passada. L'any 2007 començà amb les 2 exposicions del TotArt, ja un clàssic des de 2000. Una col·lectiva i l'altra individual, al gener i febrer respectivament. Durant la col·lectiva poguerem gaudir de dos concerts de música independent.



Al més d'abril hi hagué altra exposició col·lectiva, 3 jòvens artistes, tot tres xiques, exposaren pintura i fotografia on varen reflectir allò que els inspirava el tema de la exposició: la línia.



En maig tinguerem la visita d'unes titelles molt especials, perquè veníen de llocs tan exòtics com la Índia, Indonesia, Japó ( també hi havia d'ací). Tothom va quedar meravellat d'aquestes màgiques criatures.



A la fi del més de maig i tot el més de juny s'exposaren 2 d'EPA (escola d'adults), que també són un clàssic a la sala d'exposicions. En aquestes exposicions, els alumnes presentaren els treballs que feren en els cursos que organitza l'escola, pintura, ceràmica, patchwork, restauració de mobles, etc.
A la 1ª quinzena de juliol i coincidint amb les festes del poble, sorganitzà una exposició sobre el circ.







La sala tancà a l'estiu i obrigué de nou les portes a finals de setembre amb una exposició de pintura, a continuació hi hagué una altra sobre socarrats i al més de novembre exposà una de les artistes seleccionades en el concurs ULTIMA. En aquest cas, l'artista tingué l'ajuda de dones de la EPA per realitzar el seu monumental treball, un tapís de bastant metros, on es podia llegir frases femenines o feministes, on les pròpies dones les havíen cosit.



I per acabar la temporada, al més de desembre i com es fa tots els anys, l'exposició forma part de les activitats dels premis de narrativa juvenil Enric Valor, que organitza edicions del Bullent amb l'ajuntament de Picanya. Enguany el tema de la exposició era la cal·ligrafia com a pont entre l'Orient i València, pintures d'un artista valencià i un xinés. A més a més, hi hagué dos presentacions de llibres, un sobre les rodalles d'Enric Valor, i l'altre un llibre juvenil que presentava l'editorial bullent . I per finalitzar, després de lliurar el premi, hi hagué un còctel a la sala, que com sempre va ser tot un éxit de públic.





I fins ací, aquest prou llarg resum de l'any passat, no he volgut posar cap nom dels artistes per si no els agradava la idea, però si algú vol, el posaré encantada en els comentaris.

Com podeu comprovar, les activitats i exposicions són de temàtica molt variada. Enguany la sala seguirà la mateixa línia per despertar l'nterés i la curiositat de qui entre en ella.