TotArt col·lectiva'07 (II)

Els següents comentaris són els que apareixen en el catàleg, on els artistes fan una explicació de la seua obra:

Jacobo Muñoz Duato
La ciutat es construix igual que canvien els nostres costums, desenvolupament urbà que deriva en transformació humana, imatge d'una ciutat que transforma a un ritme estèril i apàtic, caixes de cartró que simulen aquest procés i imatges projectades que pensen una ciutat diferent; pas a pas convertit en personatges de ficció d'una ciutat imaginaria.


Juan Pérez Guarner
L'interés que susciten certs espais en estat d'abandonament i en constant transformació, el que acostumen a anomenar els afores, són llocs intermedis on l'urbanisme improvisat determina en gran part la seua estètica. Així mateix, és possible observar com ha anat canviant la consideració visual de la ciutat i com des de la meitat del segle XX els artistes han apostat per altres cànons estètics, on lo banal, ordinari, industrial, serial cobra força fins al punt de crear una estètica de lo "lleig" que s'enfronta directament al rigor dels models clàssics.


Rubén Martínez i Riera
Del primer temps viscut a la ciutat neix aquesta serie, d'un diàleg; d'on finalment apareixeran de forma intuitiva un conjunt d'obres amb aquest nexe comú, que no és més que el fruit d'una troballa, d'una cultura, una forma, i una estructura, i que respon a unes necessitats de comunicació amb tot allò que m'envolta.



Iago Eireos
No és necessari viatjar molt lluny per a comprovar que la història ha estat marcada per les divisions artificials que l'home va construir a la geografia de tot el planeta, sense anar molt lluny, a tota la ciutat tenim exemples evidents de divisions humanes empredades.
L'objectiu per a perseguir es la caracterització de la figura humana atrapada en el seu propi context, entre barreres artificials creades pel propi home.
Sobre el mur, que de vegades es fingeix paviment, pati o carreró, afloren les marques d'una cultura feta de runes i de fragments que són sistemàticament aprofitats i reutilitzats per a generar nous fragments. Aquestes fotografies, són retrats de murs, parets desconxades, humitats a flor de cal, escletges, rasgadures, grafitis a penes esboçats, ornaments toscos. L'esperança de la matèria m'evoca al mur, però no un mur tintat superficialment, sinó ferit per la flama, moldeat amb aristes violentes que crispen el color. I tot allò assolit sense arrebat.
Tot i ser fotografia i sols fotografia, apareix envoltat d'un aurea poètica. La càmera,servera, no és monocorde, sinó abundant en matisos, extranys i misteriosos que fan palpitar les extenses taques de color. M'interessa la platicitat del mur, mostrar la meua visió independentment de compleixitat i plantejar un punt de vista senzill on allò únic que incorpore, són plans ja construïts com a signe d'empremta. La immersió personal en fragments de murs o façanes arruinades, m'aproxima a una sèrie de signes recorrents, evocacions de mosàics ritmics d'una topografia sepultada, que roman al meu record d'una forma simbòlica com si la seua natura i origen escapasen del meu control conscient i afloraren des d'una realitat interna que opera des de imatges molt antigues mitjançant associacions incertes que prevaleixen com a sensacions.